CASOS D'ÈXIT EN LA GESTIÓ D'ÀREES INDUSTRIALS
Moderador: Ana Pardo, Gerent de AUPIM Polígono Mediterráneo (Albuixech-Massalfassar).
Com a conclusions d’aquesta taula, destaquen dos punts d’aquests casos d’èxit.
– D’una banda, la implicació de les empreses a voler tindre un espai de màxima qualitat on desenvolupar la seua activitat industrial i empresarial.
– I d’altra banda, el compromís i col·laboració de les administracions públiques en aquest objectiu, de tots els ordres, des de les locals, provincials a l’autonòmica.
Ponent: Raquel Rosique, Elche Parque Empresarial.
– L’èxit d’un parc empresarial com Elx Parc Empresarial té el seu fonament des dels seus propis inicis. El projecte parteix d’un concepte urbanístic humanitzat, tenint en compte aspectes relacionats amb la “Qualitat de Vida”, oblidats en la resta dels parcs empresarials, a més d’una òptima situació.
– Promogut per l’ajuntament d’Elx a través de l’empresa municipal PIMESA, el disseny urbanístic destaca per la creació d’espais oberts, zones verdes i serveis comuns.
– L’objectiu de EPE ha sigut atraure a les signatures capdavanteres dels diferents sectors de l’economia local i provincial, posant així mateix a la disposició de les empreses un valor afegit que servisca d’atracció a empreses de la resta de l’estat, així com configurar un nucli d’activitats que actue de motor de l’economia local i provincial.
– La resposta ha sigut altament positiva: un nou concepte d’espai empresarial pren forma. Les empreses situen les seues principals seus construint edificis atractius i funcionals, que generen una nova cultura de treball, on important el contingut com el continent.
– Futur. Anem cap a l’economia digital, circular i sostenible, amb plans de mobilitat sostenible, amb millores en el sistema de recollida selectiva de residus, millores d’infraestructures per a vehicles elèctrics. També aprofundir les sinergies entre Elx Parc Empresarial i les quatre universitats situades en un radi de vint quilòmetres. Per a això és fonamental la col·laboració públic-privada.
Ponent: Silvia Solanellas. Gerent de UPIC.
– Va unir de Polígons Industrials de Catalunya, va ser creada en 2005 pel Consell de *Cambras de Catalunya i la Cambra de Barcelona, és un instrument de promoció i dinamització d’infraestructures d’àrees industrials. El seu principal paper és la interlocució entre les àrees industrials de Catalunya i les administracions públiques.
– Entre les seues activitats destaquen: la creació i dinamització de l’associacionisme empresarial, la signatura de convenis de col·laboració entre les associacions empresarials i ajuntaments, per a impulsar la col·laboració pública privada, la implementació d’una plataforma virtual col·laborativa en la qual intercanviar coneixements, organització de fòrums i jornades…
– El Pla d’Acció de Dinamització de l’Associacionisme (PADA) de UPIC s’implementa en quatre fases: a) Prospecció empresarial: indicador target d’empreses. b) Diagnosi expressa del parc d’activitat econòmica per a establir àrees de millora de l’associació. c) Matriu de correspondències favorables cap a l’associació. d) Pla d’accions de l’associació i del parc industrial.
Ponent: Juan Acosta, President de Ecoaga.
– ECOAGA és un parc industrial de referència a Canàries i a Espanya. Compta amb port propi i avantatges fiscals per la zona especial de Canàries i la zona franca. Punt estratègic intercontinental entre Europa, Amèrica i Àfrica.
– El model de gestió de ECOAGA dona gran importància a les accions d’embelliment de l’entorn de l’àrea industrial: asfaltat de vials, manteniment lluminàries, conservació de zones verdes, senyalització, etc. També s’han aconseguit importants assoliments com el desplegament de banda ampla i la millora dels accessos a l’àrea industrial.
– Un altre aspecte molt important de ECOAGA és l’estreta col·laboració permanent amb les institucions públiques, mitjançant acords i convenis amb l’ajuntament de *Agüimes, el capítol insular i el govern canari.
– Es tracta d’un model de gestió similar a BID (Business Improvement District), sent un dels mitjans de gestió d’àrea industrial més eficaces. Actualment, el full de ruta de ECOGA ve marcada pel vigent pla estratègic.
– L’experiència corrobora que, quan la conservació de les àrees industrials l’exerceixen les pròpies empreses amb el suport indiscutible de les administracions públiques, el nivell de qualitat és molt superior.
Ponent: José Ferrández, Gerent Asociación Polígono de San Cristobal, Valladolid.
– Àrea industrial més important de Castella León. Destaca la complicitat necessària entre les empreses i l’administració pública.
– Cada àrea industrial és un món i té la seua pròpia forma de gestió, sent totes vàlides mentre si contribuïsca a tirar avant les necessitats de les empreses.
– Constituir l’associació com a entitat col·laboradora de l’ajuntament de Valladolid, ajude a crear un nexe entre els tècnics i responsables municipals i l’associació. Això ha sigut fonamental per a aconseguir una millora contínua del polígon Sant Cristóbal.
– El primer objectiu de l’associació ha sigut tractar de fidelizar als associats amb la finalitat de tindre una important representativitat davant l’ajuntament, traslladant problemes que afecten centenars d’empreses: això és el que dona força a l’associació.
– Proximitat. Per a aconseguir aqueixa unitat és necessari que l’associació tinga un permanent contacte amb les empreses. L’associació empresarial ha de conéixer exactament les
necessitats de les empreses, ha de ser capaç d’acompanyar a cada empresa individualment a tractar els seus problemes davant l’ajuntament.
– Un problema que actualment afronta el parc industrial Sant Cristóbal és la modernització de les seues naus industrials, per a això es proposen facilitats a través d’exempcions i rebaixes de tributs municipals, alleujant així el cost de la modernització de les naus i evitant que les empreses acaben comprant naus noves en altres àrees industrials.
– Sant Cristóbal és una àrea industrial que compta amb tots els serveis, corrent totes les despeses a càrrec de l’ajuntament de Valladolid. Els fons de l’associació polígon de Sant Cristóbal es dediquen exclusivament per a serveis d’assessorament legal, laboral i fiscal a les empreses associades, cursos de formació i informació sobre ajudes.
Ponent: Manuel Pedraza, València Parc Tecnològic.
– Pla de mobilitat de València Parc Tecnològic. Quan es va dissenyar el parc tecnològic de València, igual que en la majoria de les àrees industrials, en la planificació urbanística no es van tindre en compte els problemes de mobilitat. Davant els creixents problemes de mobilitat s’han anat posant pegats temporals.
– Finalment, en 2019, mitjançant unes ajudes de la Direcció General d’Indústria s’ha pogut finançar al 50% un estudi de mobilitat de l’àrea industrial, presentat a l’octubre de 2019. Aquest estudi ha establit el pla de mobilitat de València Parc Tecnològic.
– El pla, amb una vida útil de 10 anys, estableix 27 propostes. Es crearà un comité de mobilitat, en el qual és necessària la col·laboració públic-privada, que inclou des del Ministeri de Foment (carretera de competència estatal), la Conselleria competent en mobilitat i l’ajuntament de Paterna.
– Hi ha moltes coses per fer en les àrees industrials: “Ens inventem limitacions que realment no existeixen, el difícil és distingir entre les nostres limitacions reals i els nostres temors”. És important atrevir-se i llançar-se en projectes per a la millora de les àrees industrials.
Ponent: Remigio Abad, Powen. Consum fotovoltaic en parcs industrials.
– Es destaca la importància de l’energia en el nou model econòmic en el marc del context general impulsat per: les regulacions normatives a nivell europeu i estatal, la gran conscienciació de la societat i l’emergència climàtica del planeta.
– Apoderament del consumidor. Som més protagonistes en relació amb l’energia: les persones, empreses, comunitats residencials i entitats públiques a partir d’ara passaran a ser productors d’energia.
– Actualment s’està produint un canvi de paradigma en el qual cada vegada més és el consumidor qui tenen el poder de decidir com utilitzar l’energia, i fins i tot produir-la, com és el cas de l’autoconsum solar fotovoltaic.
– Canvi de regulació. Competitivitat per a les empreses. Tecnologia barata, les instal·lacions es poden amortitzar en un termini de quatre o sis anys, les empreses adquireixen un avantatge competitiu. Transcorregut aquest termini, l’empresa compta amb energia de manera gratuïta.
– Sostenibilitat: decisió personal de compromís amb el medi ambient que no té cost per a l’empresa, contribuint al desenvolupament sostenible sense minvar els costos en l’empresa.
– Rendibilitat de coberta de les naus industrials. Amb la nova regulació, ara és molt fàcil vendre l’energia a un operador o a empreses, ja que no paga peatges, transport, impostos, etc.
– Autoconsum compartit. Una planta de generació d’autoconsum pot vendre energia a empreses pròximes en un entorn a menys de 500 metres o que estiguen connectades a un mateix centre de transformació o tinguen les mateixes primeres 14 xifres registrals del cadastre.
– Arguments: Estalvi per a l’empresa, sostenibilitat i ús intel·ligent de l’energia.
