LLUITANT PER SER ENTITATS D'INTERÉS GENERAL DE L'ESTAT

Després d’una jornada intensa, el Congrés d’Àrees Industrials organitzat per Fepeval, va deixar diverses conclusions damunt de la taula. La primera és el necessari establiment d’una col·laboració públic-privada real, en la qual els ajuntaments estan cridats a jugar un paper més actiu i implicat. En segon lloc, l’encert del treball realitzat en la nova Llei d’Àrees Industrials que ha posicionat a la Comunitat Valenciana com a autonomia pionera en l’estratègia de gestió. I finalment, una major unitat és fonamental per a deixar de ser “el barri pobre de les ciutats”.

Molts van ser les dades que es van donar i que demostren que els polígons industrials són la base de part de més del 50% del nostre PIB. El seu reiterat abandó i, sobretot, l’absència d’entitats de gestió professionals han deixat un mapa en situació de franca millora.

El president de Fepeval, Santiago Salvador, es va mostrar agraït per la bona resposta rebuda i és que aquest congrés ha aconseguit congregar a prop de 300 persones; encara que des de l’organització també es va valorar especialment, la nombrosa representacions municipals -tècnics i polítics – de les tres províncies. A més van estar en el congrés representants d’altres comunitats com Aragó, Regió de Múrcia, Castella – La Manxa, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, La Rioja, Comunitat de Madrid i Astúries.

En la clausura també van participar la directora general d’Indústria i Energia de la Generalitat Valenciana, Empar Martínez; el president de València Parc Tecnològic, Antonio Alagarda; el president de la CEV, Salvador Navarro; el president de la Cambra, José Vicente Morata i el delegat del Govern de la Comunitat Valenciana en funcions, Juan Carlos Fulgencio.

Tots van coincidir a assenyalar que l’assoliment de la Llei no es pot quedar ací. “És necessari avançar per a guanyar atractiu. Disposar dels majors serveis, modernitzar i digitalitzar”, va apuntar Salvador Navarro. El president de la CEV va fer una crida a treballar en favor de la “qualitat i l’eficiència”, perquè fent-ho “estem generant treball i retenint talent”.

En aquest sentit, “el repte és implicar els alcaldes”, va assegurar Juan Carlos Fulgencio, per a “harmonitzar les ciutats”.
Les anotacions finals van precedir una taula on diferents agents de diferents comunitats van marcar els reptes de les àrees industrials. La directora general d’Indústria Empar Martínez va ser la primera a situar “la gestió de l’àrea empresarial i la importància d’entendre-la com un tot”. Empar Martínez va subratllar que qualsevol ens necessita una bona gestió. És a dir, “hem de tindre un model, un marc i unes eines, a més d’un gerent que les gestione”. Per a tot això, s’ha creat la nova Llei d’Àrees Empresarials.

La directora d’Indústria també ha destacat que entén la EGM com “un instrument de gestió en el qual tots ens responsabilitzem, implicant també en aqueixa gestió a l’Administració pública”.

Al costat de la directora, Pablo García-*Vigón, president de la Federació d’Àrees Industrials d’Astúries ÁREAS, va comentar sobre la relació entre administracions i ens que “hi ha polígons que funcionen bé malgrat el que l’Ajuntament no faça res i hi ha polígons que funcionen malament a pesar que l’Ajuntament ho fa tot”.

García-Vigón va exposar la diferència entre continent i contingut a l’hora de parlar de polígons i va aprofitar l’ocasió per a reivindicar que “la legislació no estableix obligacions a les Administracions perquè assumisquen la responsabilitat de tutelar els polígons”.

Una de les intervencions que més consens va aconseguir va ser la de Joaquín Sánchez, secretari general de la Federació de Parcs Empresarials de la Regió de Múrcia (Fepemur). El també representant de Cedaes (Confederació Espanyola d’Àrees Industrials) va aprofundir en un nou punt de vista. De fet va animar als assistents a parlar de “sòl industrial” i no d’àrea industrial.

En la seua opinió, “el sòl industrial és un conjunt en el territori. Es tracta d’una infraestructura econòmica bàsica d’interés general”, va recalcar. Per a Joaquín Sánchez, “la visió del sòl industrial com un conjunt ens donaria la força del que som i del que valem. Ja que si ens obstinem a dividir-ho es fa més xicotet”. El representant de la Regió de Múrcia va assegurar que aquesta idea ja s’ha traslladat a la ministra d’Indústria Maroto i ja es treballa des de la Confederació en aquesta línia.

Va posar l’accent que es produïsca “un efecte contagi” sobre aquesta idea entre la resta d’àrees empresarials de les diferents comunitats autònomes i per a això s’han entrevistat amb diferents partits polítics com Compromis, PSOE, PP o Ciutadans.

En la taula sobre reptes, dues comunitats com Aragó i Castella- La Manxa van exposar la seua situació i les iniciatives en les quals treballen. Carlos Marquino, vicepresident de la Federació de Parcs Empresarials d’Aragó (FEPEA), va teoritzar sobre les bones pràctiques i va encunyar el terme de “barris industrials“. No obstant això, part de la seua intervenció va ser crítica cap a l’actual govern aragonés i el de la ciutat de Saragossa, on no existeix una regidoria d’Indústria a la qual dirigir-se.

Com a exemple d’aqueixa falta de col·laboració i de la inexistència d’una política industrial, va explicar que ara crearan una base de dades per als 30 àrees industrials que hi ha a la ciutat.

Per part seua, Miguel Ángel Cuartero, gerent de l’àrea industrial de Campollano i un dels promotors de ZINCAMAN, l’associació regional de zones industrials de Castella – La Manxa, va posar com a exemple la Comunitat Valenciana i va desitjar comptar amb una col·laboració pública similar. Cuartero va situar el problema de la desinformació com un dels més evidents a la regió veïna; així com la grandària i la despoblació en l’autonomia.

“Ara estem estudiant la fórmula jurídica d’implantació per a la gestió i dinamització de les zones industrials”, va apuntar com una fase prèvia de tot el treball pendent.